e-Portafoli de la meva experiència docent a l'escola Tecnos de Terrassa emmarcada dins l'assignatura "pràcticum" del Màster de Formació del Professorat de Secundària UPF-UOC en l'especialització de Ciències Naturals.

Auto-Avaluació de les Competències desenvolupades durant el Pràcticum


En aquesta autoavaluació de les competències desenvolupades durant l’estada al centre de pràctiques em centro en les competències que es consideren avaluables per al practicant. Les comentaré totes procuprant narrar què he après i com referent cada competència, quins punts forts he tingut respecte cada una, què he detectat i millorat durant el pràcticum i alguna evidència, si és possible a tall d’exemple.

IMPLICACIÓ ACTIVA EN EL CENTRE EDUCATIU

En el nostre cas hem tingut una especial sort en aquest punt ja que l’escola on he cursat les pràctiques és una escola concertada que està estructurada en forma de cooperativa. És per tant una escola amb un interès intrínsec adicional i ha sigut fascinant descobrir un funcionament que, opino, és molt positiu. A l’escola consideren que el cooperativisme é sun valor que cal practicar i transmetre (s’anima a la creació d’una cooperativa real de producció o serveis a cada curs de secundària) i així ho han fet amb nosaltres. M’ha sobtat positivament veure com el fet d’ésser una cooperativa es veia realment en la implicació dels docents, que es consideraven part del centre i treballaven per tant com a part real de l’empresa no com a treballadors externs que venen, fan la seva feina i marxen. L’ambient de treball era molt agradable i en general hi havia una molt bona relació manifesta entre els diferents docents. Aquí em vaig poder integrar força bé, jo consideraria un punt fort la bona acollida i relació que he pogut establir amb els companys del centre. També vaig poder assistir a diverses reunions tant de seminaris com de comissions (organització de festes, TIC, atenció a la diversitat,...), tant del seminari de ciències i alguna més global com reunions de tipus més concret com reunions de la comissió d’atenció a la diversitat, reunions d’avaluació o reunions entre tutors i el departament de psicopedagogia. Aquí és on vaig esforçar per millorar la competència ja que sovint implicava quedar-se fora de l’horari que tenies establert o em retallava hores de feina autònoma. Crec però que valia la pena i calia anar-hi per molt que impliqués no fer ni una pausa durant tot el dia o plegar més tard. Així doncs considero que aquesta competència l’he treballat a fons i n’he assolit grans resultats tant pel coneixement de l’organització del centre com per l’implicació personal i professional amb l’equip docent.
S’ha de dir que en gran part és responsabilitat de la gran acollida que ens han facilitat tant a nivell directiu com a nivell de companys.

ACTITUD PERSONAL EMPÀTICA
Pel tipus de tasques docents que majoritàriament he desenvolupat al llarg de la meva vida –classes particulars, docència artística, suport acadèmic per proves concretes, etc- sempre he pogut tenir una relació propera i de confiança amb els alumnes. Durant aquest pràcticum he hagut d’exercitar una regulació d’aquesta actitud, ja que l’actitud que com a professor d’institut has de tenir envers els alumnes, tot i ésser propera, ha de ser diferent. Cal assolir l’equilibri entre proximitat i distància i aquest ha sigut el principal element d’aprenentatge que he desenvolupat envers aquesta competència. Com ja he comentat diverses vegades, el centre on he cursat les pràctiques presenta un perfil d’alumnes d’origen socioeconòmic mitjà i no apareixen problemes gresu de convivència o atenció a la diversitat. Ara bé, són habituals problemes socials, molts vinculats a l’ús de les xarxes socials o a petites trifulques entre alumnes o amb els pares, i en aquest sentit estic molt satisfet de la meva capacitat de ressolució en els casos que se m’han presentat. La relació que he tingut amb els alumnes i amb la resta dels docents crec que ho evidencien. Per mi ha sigut primari invloucrar-me al cent per cent en la tasca docent. Segurament més del que ho hauria fet si no sabés que l’experiència tenia una durada limitada. El fet que els alumnes confiessin en mi tant per dubtes i qüestions relacionats amb el temari com per qüestions més d’índole personal, emocional i social en genera molta satisfacció i em reafirma en la meva actitud envers l’activitat docent. Els companys docents també m’han implicat en qüestions de ressolució de conflictes, indicant també que han confiat en la meva manera de fer.

ANÀLISI CRÍTICA I DE REFORMULACIÓ DE L’ACTIVITAT DIDÀCTICO-PEDAGÒGICA
Pel que fa al model didàctico-pedagògic que he aplicat a l’aula, durant el procés de pràctiques he pogut aprendre molt sobre el meu estil a l’hora de donar classes alhora que valorar el de diversos companys.
Primerament a l’escola he pogut observar una clara diferència entre els docents més joves i els que fa més anys que exerceixen la docència. En general a l’escola hi ha una forta corrent reformista que avoga per un canvi pedagògic profund, deixant de banda l’educació transmissiva i optant per una de més competencial, amb més involucració per part dels alumnes i una prespectiva més holística del procés que l’alumne ha de fer. Encara hi ha però força docents amb una mentalitat molt transmissiva i abunden les classes tradicionals de calla-i-copia. En el cas concret del nostre mentor, és un clar exponent de la corrent de canvi que hi ha a l’escola, ja que planteja unes classes amb una implicació elevada dels alumnes, i planteja molts exercicis contextualitzats en la quotidianetat dels joves. Té com a objectius treballar la presa de decisions i la creativitat, valors emocionals als que considera que es dóna poc espai. En general la política pedagògica de l’escola és prou actual, m’agrada esepcialment el tractament que fan de les TIC. Hi ha sempre ordinadors disponibles (portàtils) que es poden integrar a l’aula, però en cap moment el nefast u per u. Com a contrapunt més negatiu i tradicional, la gestió d’aula segueix sent molt clàssica i no hi ha excessiu costum de treballar habitualment en grups, sí de fer projectes grupals, però no de treballar cooperativament de forma quotidiana.
Pel que fa a la meva proposta d’estil docent m’ha semblat prou satisfactòria. He tingut facilitat per integrar als alumnes en el deenvolupament de les meves classes i a interessar-los pel contingut amb un estil proper i desenfadat. Com a punt fort voldria destacar la satisfacció que van manifestar els alumnes cap a les meves classes per molt que estan encantats amb el seu professor habitual de ciències, que és dels que tenen en major consideració. Durant el procés vaig haver de millorar però el ritme de les classes, ja que tendeixo a pressuposar una capacitat de comprensió major per part dels alumnes i dóno a les classes i a les meves explicacions un ritme major del que els alumnes voldrien. Aquí cal arribar a un equilibri entenc, ni cedir a les queixes dels alumnes ni ometre-les. Vaig anar regulant el ritme, especialment a l’hora de donar explicacions, ja que tendeixo a parlar molt ràpid. Sempre dóno molt pes al fet que tenen els materials penjats al campus i que per tant poden completar la feina de forma autònoma i, tot i que això no els agrada, em sembla positiu. Considero que el temps a l’aula s’ha d’aprofitar per fer allò que els alumnes no poden fer autònomament o, si més no, no mastegar-ho tot al 100% a l’aula. Que ells s’hagin de responsabilitzar un xic del seu procés. Això ens porta a la següent competència:

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ DE L’ALUMNAT QUE AFAVOREIXI LA SEVA IMPLICACIÓ EN L’APRENENTATGE I LA SEVA AUTORREGULACIÓ
Considero que la meva actitud envers la implicació dels alumnes ha sigut molt positiva, ja que a l’hora de dissenyar la unitat didàctica vam posar molta atenció a que pràcticament en cada sessió hi hagués treball cooperatiu que necessites de treball individual, treball en petits grups i treball a nivell grup classe. Ens vam proposar com un dels objectius de la UD el treballar cooperativament de forma quotidiana, una pràctica no habitual en el nostre centre. També pel que fa al meu estil docent, com he comentat en el punt anterior, considero que fomento l’autorregulació dels alumnes, ja que sempre fomento que hagin de fer un petit sobresforç de valoració del seu estat d’aprenentatge i en tot cas un reforç dels apartats que ho necessitin. En aquest sentit vam proposar un portafoli digital on vam estar donant feed-back gairebé diari a aquells alumnes que ho demanaven i que treballaven de forma constant. També els alumnes van poder contactar amb mi a través de correu electrònic, i en cap moment es van excedir en a confiança, al contrari, van utilitzar la eina que els oferia molt correctament.
Els alumnes van tenir diverses activitats d’autoavaluació, co-avaluació i autorregulació. Per mi l’aula ha de ser un espai col·lectiu de treball i crec que ho vaig poder aconseguir. Cal dir però que, davant la poca costum, ens vam trobar amb una certa dificultat a l’hora de dur a terme activitats grupals espontànies durant les sessions, ja que costava molt d’iniciar-les i l’actitud desmillorava molt durant les estones de treball en grup. Caldria que els alumnes treballessin més en aquest sentit, ja que si de cop els agrupes per una activitat petita d’uns, suposats, 20 minuts, el guirigall que es forma allarga el temps necessari fins a fer-ho inviable.
Durant el pràcticum vaig haver doncs de regular les meves expectatives envers el treball dels alumnes. Considerava que la nostra proposta didàctica era prou engrescadora, però això no et garanteix una implicació més enllà de l’aula. Potser sí un treball però no una motivació general intrínseca.

ACTITUD OBERTA ENVERS A NOUS RECURSOS I A LA INNOVACIÓ (TIC, metodologies actives, etc.)

En general no soc un gran amant d’algunes de les innovacions TIC que s’han volgut implementar a l’aula, com el nefast u per u que considero que té un efecte desastrós cap a l’aprenentatge. Tot i així al llarg del màster he intentat tenir una actitud molt oberta per vèncer els meus propis prejudicis i poder descobrir les possibilitats que ens pot donar la tecnologia. Em sembla especialment interessant el fet de poder treballar on-line  amb els alumnes, mitjançant recursos drive per exemple, ja que això permet un feedback molt més immediat i senzill. Per mi és dels punts innovatius TIC més destacables de la nostra intervenció a l’aula. Curiosament en diversos moments vam proposar l’ús d’eines TIC innovadores i els mateixos alumnes les van rebutjar, optant per opcions més comuns o de persona a persona. Em va sobtar força i alhora em va semblar positiu.

Pel que fa a innovacions metodològiques no TIC crec que he tingut una actitud molt oberta i positiva, ja que, com ja he dit, per mi l’aula hauria de ser un espai comú d’investigació i aprenentatge i m’agrada poder generar aquest ambient. En el disseny de la UD vam intentar encabir-hi el màxim d’activitats innovadores, sobretot, com ja he dit, de treball cooperatiu i construcció en grup del coneixement. La meva recerca docent es basa justament en la utilització de la creació artística com a eina d’aprenentatge per tant crec que això, sumat a la meva preocupació manifesta per la desmotivació durant la segona meitat de la ESO que aboca els alumnes a fugir de l’escola, és evidència suficient de que per sobre de tot, em preocupa i ocupa crear un nou tipus d’educació que realment ajudi a construir persones complertes i felices, i per fer-ho cal innovar, tot i que no necessàriament posant ordinadors a tot arreu i per tot.

Cap comentari:

Publica un comentari