El Diari de Recerca del Pràcticum

Part 1. Durant la fase d’observació del practicum: obrint la mirada indagadora a l’aula 

1. La meva imatge del centre 

La veritat és que considero que he sigut molt afortunat amb el centre on he pogut cursar les pràctiques, ja que és una escola molt compromesa tant amb la societat com amb els estudiants.

L'escola es una cooperativa formada per tots els docents, direcció i personal no docent. Això implica un grau d'implicació molt més elevat de l'habitual per part de tots els que hi treballen, no estàs simplement allà complint les teves hores, ets part del centre, és EL TEU centre, i això es nota molt tant en l'ambient com en la dedicació i l'actitud a l'hora de preparar material i de treballar més enllà de la preparació de les pròpies classes. És un centre on els professors participen molt d'activitats "extracurriculars", com per exemple la creació de petites cooperatives en tots els cursos (consideren que el cooperativisme és un valor que val la pena transmetre), un projecte comenius d'intercanvis amb diverses escoles europees, o col·laboracions des de les tutories en tasques de tipus social (organització d'esdeveniments solidaris, ajudar a ONGs, col·laborar en tasques d'educació,…). Així pretenen que els nens rebin educació en molts camps més enllà dels coneixements bàsics que marca el currículum. 

Realment és ben diferents a quan jo hi estudiava, ja que, tot i que també des de l'escola havia fet moltes activitats per l'estil sense condicionar l'aprenentatge de nivell, no era d'una manera ni tan general ni tan adulta. Amb adulta em refereixo que des de primer d'ESO es tracten aquests temes (voluntariats, cooperatives,…) com es tractarien a un adult. Les cooperatives es consitueixen oficialment, els voluntariats són reals, els alumnes tenen responsabilitats directes sobre qüestions de l'escola (berenars dels més petits, organització de jornades de xerrades,…). I en general reps amb grata sorpresa la resposta dels nois i noies. També és destacable veure com ALGUNES assignatures i ALGUNS professors utilitzen mètodes molt diferents als que s'usaven quan jo era alumne, acostant el que fem al màster a la realitat, però també és curiós veure metodologies, sessions, llibres que no han canviat en tots aquests anys.

Estic encantat vaja, crec que es pot apreciar més extensa i detalladament l'impresió del centre en l'apartat "dia a dia" d'aquest portafoli.

2. Focalitzant l’observació 

El Sergi, el meu company de pràctiques, i jo, hem decidit centrar-nos en la següent pregunta:

Com influeix l'avaluació en l'aprenentatge?

Ja que en aquesta escola s'utilitzen diferents models didàctics que impliquen diferents tipus d'avaluació, i ens preguntem si això pot representar divergències positives o negatives en l'aprenentatge.

En els cursos que hem observat més, primer i segon d'ESO, s'utilitzen dos models força diferents pel que fa a les ciències. A primer un sistema bimodal que implica evaluar per separat i de forma explicitada conceptes i procediments. En canvi a segon es qualifiquen conceptes i procediments per separat però no s'avaluen de forma explícitament diferenciada.

3. Desenvolupa una llista de preguntes sobre el tema en qüestió 

L'avaluació pot condicionar el procés d'aprenentatge?

Com influeix l'avaluació en aquest procés?

L'avaluació és la base d'un model?

Com perceben l'avaluació els estudiants?

Un mateix model pot ser avaluat de diferents maneres?

...  

4. Fes hipòtesis

De forma intuïtiva sembla evident que l'avaluació pot influir sobremanera en el procés d'aprenentatge, potser no tant el procés d'avaluació com tot el camí que es traça per arribar a un tipus o altre de metodologia de prova.

Extreure conclusions rellevants en aquest camp permetria utilitzar l'avaluació no només com a eina per comprovar o jutjar, sinó com un instrument més per afavorir l'aprenentatge.

Part 2 - Definint la pregunta de recerca i elaborant el pla d’acció

1.   Reformula les teves primeres preguntes d’indagació:

He decidit canviar radicalment la pregunta i l’àmbit de recerca. 

En un principi havia optat per centrar el meu ciclet en l’avaluació, per encaixar-la amb el cicle del meu company de pràctiques i amb un possible Treball de Final de Màster centrat en el model utilitzat a l’escola on estic fent el pràcticum. Ara bé. Finalment he optat per dedicar tant el ciclet com el TFM a un tema que realment em resulta interessant, i que inicialment havia descartat perquè no el veia factible i el considerava excessivament complicat. Però donant-hi voltes i fent una recerca prèvia, he començat a considerar-ho possible i he valorat que la vessant  més emocional i afectiva del procés d’aprenentatge  em resulta molt més interessant. Així doncs, lligant-ho més profundament amb la meva experiència i pràctica professional actual he decidit centrar la recerca a l’àmbit de la creativitat. Em pregunto:

És la creativitat artística un escenari interessant per l’aprenentatge de les ciències?

Més enllà d’exercitar la creativitat en les classes de ciències, m’interessa valorar si ensenyar mitjançant l’art, en un estat d’exercici de la creativitat, pot ser positiu pel que fa a la significativitat d’aquest aprenentatge, la motivació i interès dels alumnes durant el procés. Sospito que pot ser una manera interessant de treballar de forma multicompetencial. Per fer-ho espero vincular els estudis sobre les bases neurològiques de la creativitat amb l’observació i intervenció a l’aula.

Treballar des de l’art facilita l’abstracció? La significació? La memorització?

Treballar des de l’art augmenta la motivació?

Ensenyar utilitzant la creativitat artística és un treball multicompetencial?

Hi ha una base neurològica de la relació entre creativitat i aprenentatge?

Com a hipòtesi de partida plantejo, tant fruit de l’experiència pròpia com de lectures prèvies, que sospito que la creativitat artística pot ser un bon punt cognitiu de partida pel treball pedagògic de les ciències. El grau i tipus d’estimulació que rep el cervell quan s’està creant o en una situació de creativitat elevada pot ser un bon moment per que els coneixements s’integrin més profundament.

2.   Contrasta, valida i fonamenta la solució o la hipòtesi pensada: 

Justament va ser la recerca i lectura d’articles sobre el tema el que em va animar a finalment a dur a terme el ciclet sobre aquest camp.
Hi ha actualment força línies de recerca centrades en com augmentar la creativitat dels estudiants en el camp de les ciències, però a priori no tant sobre la utilització de la creació per aprendre ciències. Però certament hi ha un bon grapat d’estudis (Artistic creativity and the Brain -Semir Zeki, 2001 / The cognitive neuroscience of creativity -Arne Dietrich, 2004 / Fundamentals of Creativity -Ronald A. Beghetto & James C. Kaufman, 2013) més de la branca de la neurociència que tracten els aspectes neurològics de la creativitat i els vinculen amb la docència. Segons molts investigadors, la creativitat i l’art faciliten processos neurològics claus en pedagogia com l’abstracció o la interpretació. En aquest sentit els articles fomenten totalment la meva línia d’estudi, tot i que cap es centra concretament en l’ús d’aquesta teoria i la utilització pràctica per ensenyar.

Voldria afegir un article en concret que també m’han animat a seguir endavant i donat bases, i és A Conceptual Overview of the Role of Beauty and Aesthetics in Science and Science Education de Mark Girod (2007) que parla de la relació entre l’art i la ciència, la importància de l’estètica. M’ha semblat molt interesant.


Val a dir que he fet una recerca bibliogràfica poc profunda ja que, podent fer una acció en aula, he preferit reservar la revisió bibliogràfica per l’elaboració del TFM.

3.   Aclareix termes. 

-Creativitat artística: quan utilitzo aquesta expressió em refereixo a un exercici que requereixi crear quelcom amb una finalitat estètica (o artística). No parlo per exemple de la creativitat necessaria per una pluja d’idees o per desenvolupar una hipòtesi. Aquesta creativitat es treballa indirectament però no és la base del meu ciclet de recerca.

-Escenari interessant: quan em pregunto si la creativitat artística és un escenari interessant per l’aprenentatge de les ciències em refereixo concretament a si és un tipus de treball que:

1.     Resulta motivador i interessant pels alumnes. Els alumnes treballen còmodes i amb ganes.

2.     Ajuda a consolidar els continguts donats a classe.

I per tant, i en resum, que l’ús d’aquest tipus de treball fomenta que l’aprenentatge sigui més significatiu, tant per la vessant afectiva del procés com la directament cognitiva.

4.   Materialitza de forma concreta una alternativa d'actuació a l’aula fonamentada

No resulta senzill introduïr investigació en aquesta línia en un ciclet de dimensions tan reduïdes ja que considero que és complicat poder extrapolar resultats en una intervenció tan limitada.

Considero però que dins les possibilitats que ens dóna el nostre període de pràctiques, la millor opció és plantejar un exercici de síntesi a meitat o cap al final de la unitat. L’exercici hauria de consistir en plantejar un exercici sobre els continguts tractats que consistís en replantejar-los o representarlos en un format “artístic” és a dir un format que exigeixi la digestió dels continguts i el replantejament des d’una òptica artística, un format que obligui als alumnes a treballar des d’un estat de creativitat artística.

Els alumnes haurien de poder escollir lliurement el format que volen utilitzar, amb la màxima llibertat, ja que un els objectius és que puguin optar per la via d’expressió amb la que es trobin més còmodes. L’ideal seria una llibertat gairebé absoluta amb disposició de materials diversos, però a la pràctica, especialment davant alumnes no acostumats a treballar d’aquesta manera, crec positiu concretar més les propostes per facilitar l’accés al projecte.

5.   Com has inclòs la teva alternativa dins d’alguna de les teves unitats didàctiques?

L’exercici consistirà en la representació per grups de les tres Lleis de Newton escollint una de les opcions donades:

-Una representació pàstica (vinyetes, mural,…).

-Una representació escènica (dansa, teatre,…).

-Una representació narrativa (en format ficció narrativa, no descripcció).

-Una representació en forma de cançó.

Cada alumne escollirà la tasca que li resulti més interessant i se’ls presentarà una rúbrica clara del format concret que es demana, les seves característiques i els continguts científics que ha de contenir. Com a docents destacarem l’importancia de crear cercant el gust artístic però sense oblidar la concreció. Durant les sessions dedicades a l’elaboració guiarem el procés per evitar descarrilaments greus.

6.   Valora quins recursos necessitaràs per dur a terme la teva recerca. 

Per l’activitat plantejada s’utilitza principalment el treball cooperatiu, ja que un grup d’alumnes amb capacitats diverses pel format escollit hauran de treballa col·lectivament per la creació d’una sola peça. Dins el grup també es fomentarà per tant la transmissió horitzontal dels coneixements treballats, ja que, en principi, el treball sobre el projecte implicarà necessàriament un cert domini de la matèria.

Caldran uns recursos concrets pels diferents formats plantejats, principalment pel format plàstic que requerirà suport sobre el qual treballar i eines (pintura, retoladors,…). Caldria tenir una certa “màniga ampla” per limitar al mínim el treball dels alumnes i permetre que creein lliurement facilitant-los els materials, realistes, que sol·licitin.

7.   Quines evidències necessitaràs recollir per poder valorar l’impacte de la teva alternativa?

A nivell de IRE l’impacte es valorarà qualitativament en diversos sentits:

-Els alumnes han entès la proposta, tan a nivell conceptual com metodològic?

-Els alumnes han mostrat motivació per la proposta i han treballat contents en el projecte?

-Els materials finals són científicament acurats?

-El resultat és artísticament interessant o ric en algún sentit? Deixa entreveure una reflexió interessant sobre el tema?

Pel tipus de cerca plantejada, considero que poden tenir més valor les percepcions subjectives tant dels alumnes com dels docents.

Al final de la unitat hi haurà una avaluació de continguts que inevitablement serà rellevant, ja que l’assoliment o no d’aquests continguts serà una dada important a tenir en compte. De totes maneres el fet de no tenir un grup control dificulta la valoració real, ja que els factors diferencials que intervenen són infinits.

Part 3 - Resultats i conclusions

Resultats i conclusions del ciclet de recerca, presentats en forma d'infografia: