Roques i pedres, el laboratori, cooperatives.

-àlex, defensa'm que tu vas fer física-

Una de les sorts més grans de fer el pràcticum a l'escola Tecnos és poder conèixer el funcionament d'una escola tipus cooperativa, on tots els professors formen part de la cooperativa i per tant són una mica propietaris del centre. Això fa que la implicació que demostren envers l'escola és molt major que el que es podria esperar d'un simple assalariat. 

Durant el primer període de pràctiques vam poder assistir a una reunió del seminari conjunt de ciències, tecnologia i matemàtiques per debatre entre tots quina seria la distribució i característiques ideals dels futurs laboratoris que es planteja contruïr de cara al curs vinent. 

Més enllà de limitar-se a demanar una llista de "necessitats" o "desitjos" a cada professor, es va obrir un debat on discutir les característiques realistes òptimes que caldrien, sobre una primera proposta plantejada des de direcció. Tot en un ambient molt còmode i amigable. En aquesta atenció o preocupació pel bon funcionament de l'escola a tots els nivells és on es veu el valor de conformar una cooperativa. Els docents no només es preocupen per que el laboratori de la seva matèria tingui tot el que volen, els preocupa també que sigui viable econòmicament, que sigui útil per l'escola, que estigui ben integrat, etc. Es preocupen, ho mimen! Discuteixen, sense conflicte, fan broma es xinxen els uns als altres.

-A tall d'anècdota vam poder copsar a una de les broma clau entre seminaris que fa temps que els dura. Entre les qüestions a discutir hi ha la ubicació de l'armari de la Mari Àngels, un armari-expositor ple de roques (com diuen els de ciències de la terra) o pedres com diuen la resta… El menyspreu jocòs cap a la geologia entre departaments no deixa de ser, trobo, un signe de salut i bon ambient.-

Des de l'escola Tecnos consideren que el cooperativisme és un valor que val la pena transmetre i és per això que s'han instaurat cooperatives d'alumnes a cada curs de secundària. Cooperatives de serveis i de producció. Legals i tal. Jardineria, pedagogia, artesania,… Em sembla una molt bona idea i una estratègia molt coherent.

-que vau parlar del meu armari?-

Final de trimestre. Vacances.

Navidaz, navidaz, dulce navidaz…


És elegant veure com passen els anys i les tradicions queden.

Finals de novembre-principis de desembre és un calvari.

Les vacances de nadal són vacances. Potser treballes, però del cole, vacances.

Els deures es fan l'últim dia al vespre.

Poc a poc anem tornant. Sorry.


:)

Primera etapa finiquitada.

-thank God per les festes de lliure elecció-

Aprofito que no tinc una mica de temps fer una brevíssima entrada com a commemoració de la culminació d'aquesta primera fase que avui hem acabat. 

Jo, marxo uns dies.

Per la tornada queden moltes experiències i reflexions que m'agradaria compartir, així que no us preocupeu, vosaltres múltiples i gentils lectors, que tindreu blog continu durant una temporada!

Bon pont!

PD: un dels memes NO DEFINITIUS…n'hem d'entregar un i me n'han sortit quatre. Els aniré compartint:

La paradoxa anglesa

"…es domingo, llueve mucho, reflexionamos, cantamos…"

Una petita entrada, una reflexió, llençada a l'aire.

Classes en anglès. 

Funciona?

A l'escola Tecnos es fa en anglès, que jo hagi vist, Tecnologia a primer, sexualitat a tercer i ciències pel món contemporani a quart. 

Dels més petits no he sentit queixa, els grans asseguren que no s'enteren de res…jo he estat a classe i el nivell dels professors es totalment respectable, en aquest sentit no tenen excusa…o si? És inevitable sortir d'una d'aquestes classes amb la sensació de que potser no han entès res i simplement juguen a estar callats i que no es noti…

És paradoxal…em sembla molt bé usar l'anglès com a llengua instrumental ja que és una manera de donar-li un ús generalitzat com el que trobaran posteriorment a la vida o a la universitat, però estan preparats? Tenen el nivell adequat per poder seguir la classe? El fet de fer les sessions en anglès limita la comprensió del temari de l'assignatura?

Ni idea…però la sospita queda.

mañana más.

La reunió de la CAD

[rient, molt]…penso en tota la bioquímica que jo he estudiat per acabar fent de mare a aquesta colla…

Els ulls no seran les mateixos, però portem tota la vida en un aula. 

Sense exagerar porto més de vint dels meus vint-i-pocs en una aula, per tant no ens ve massa de nou, per molt que les eines d'observació siguin radicalment diferents.

És per tant en les situacions més enllà de l'aula on realment estic veient coses diferents i aprenent molt sobre el desenvolupament d'un centre. D'entre les situacions a les que hem assistit, em va ser especialment reveladora la reunió de la CAD, la Comissió d'Atenció a la Diversitat, un òrgan que reuneix setmanalment la psicopedagoga del centre, els coordinadors de cicle i els caps d'estudi per tractar aquells estudiants que requereixin d'una atenció diferencial, sigui perquè són problemàtics o perquè tenen algun tipus de P.I. o diagnòstic. Veure el treball individualitzat, extens i fins i tot maternal que es fa sobre els alumnes em va semblar facinant, i el material que ens va portar la Mònica (la psicopedagoga) em va semblar molt divertit i interessant. La sessió tenia com a objectiu l'anàlisi dels sociogrames de la classe que s'havien elaborat mitjançant enquestes passades als alumnes i que indicaven les tendències i jerarquies dins un grup classe. Apareixien els dominants, els populars, els agressius, els rebutjats, els sols,… tot un quadre molt detallat que va ser extensament contrastat amb l'experiència dels tutors a l'aula per tal de trobar matissos, explicacions i, per últim, decidir les accions que calia emprendre a nivell tutoria i a nivell departament psicopedagògic. Tot una experiència, especialment per la "màster class" sobre els alumnes que estem tenint a classe i tot el que tenen darrere, molt útil a l'hora de ser-ne el professor.

Realment ells i nosaltres -alumnes i observadors- som afortunats del centre on hem anat a parar i de l'atenció que es presta als alumnes.

Les ciències naturals: diferents plantejaments.

"Querido diario, le tengo a usted un poco abandonado…"

Portem ja una setmana a l'institut i tal i com sospitava de temps lliure, poc. La coordinadora del centre ens ha posat un fantàstic horari que ens permet visitar tots els nivells i tots els professors de ciències, i fins i tot altres, així com assistir a reunions i esdeveniments escolars diversos…així que jo prenc notes d'aquelles tipus  aortogràfiques i poc a poc aniré compartint les reflexions, moltes i diverses, que sorgeixen d'estar modo observer en un institut.

Per començar volia comentar la sort que hem tingut de poder observar en un mateix centre molts estils diferents d'ensenyar les ciències naturals. Això ens permet veure que moltes de les coses que se'ns ensenyen al màster efectivament són possibles, també que altres no i que hi ha professors que de modernitats, poques.

A primer d'ESO estan testant l'educació bimodal, un sistema que s'emmiralla en la separació ja clàssica entre conceptes i procediments "de tota la vida"però fent-ho molt explicit i clar pels alumnes. Espero poder-ne fer un anàlisi més a fons més endavant però a trets generals els alumnes reben un glossari -que han d'elaborar ells i estructurar en forma de portafoli digital- amb els termes que han d'aprendre de memòria i que se'ls preguntaran de manera memorística en un examen teòric. Per altra banda reben un seguit d'objectius i "competències" que hauran d'assolir, tot de coses que hauran de saber fer i que se'ls avaluaran en un examen més pràctic. Trobo que està molt bé ja que permet ensenyar de forma més aplicada sense el perill que es perdin conceptes clau, ja que aquests estan especificats en el glossari i tots els hauran de treballar i estudiar. 

Segon d'ESO és el curs "paranoia" que en diu el Cesc, el professor. És un curs on es treballen les ciències naturals convinant les classes teòriques amb el treball en projectes. Projectes tipus "role game" on els estudiants no només contextualitzen els coneixements donats a classe si no que treballen altres temes clau com la presa de decisions. Hem pogut col·laborar en l'elaboració del treball que tancarà tot el tema d'ecologia, l'elaboració en "família" d'una casa 100% sostenible. Els alumnes tenen un personatge amb unes característiques concretes -ciutat de treball, sou i càrregues- i caldrà que s'ajuntin amb el personatge d'un altre company per formar una "família", establir-se i planificar una casa sostenible segons les seves possibilitats econòmiques. Hauran de decidir on establir-se, i administrar els seus ingressos per poder construir-se la casa sostenible tal i com la vulguin, seguint criteris de biosostenibilitat donats a classe. S'extendrà des de la setmana vinent fins febrer, i culminarà amb un concurs de projectes de sostenibilitat fictici. A final de curs un altre projecte força extens que consistirà en dissenyar una colònia a la lluna culminarà la part de física.

A quart d'ESO vaig poder assistir a un exercici de síntesi de la part de geologia, que tot i no ésser molt rellevant didàcticament, era força divertit i era una bona manera de culminar amb una bona estona tot un bloc, recalcant l'importància del divertiment dins l'escola i de la diversitat d'activitats! El joc es titulava "Risk Geològic" i l'objectiu era aconseguir un nivell de beneficis contruint hotels, però afegint-hi que cada torn un simulador generava un volcà o terratrèmol en una ciutat (amb més o menys freqüència segons el risc real que pateix), i els hotels quedaven destruïts segons la magnitud…les normes eres força complexes sobre el paper però a l'hora de la veritat era molt senzill i els estudiants van reaccionar molt bé i van poder captar el risc diferencial que hi ha al món i, per exemple, lo bo que és tenir negocis a Barcelona, on el risc és gairebé zero!

Per últim vaig poder assistir a una classe de biologia de primer de batxillerat, on la metodologia era absolutament tradicional. He de dir que la diferència de motivació en els alumnes era notable…només dir que el llibre utilitzat era el mateix que vaig fer servir jo fa ja bastants anys…




En conclusió! Hi ha molts professors i molts mètodes…i seria bonic dir que tots tenen coses bones i dolentes…però siguem sincers…n'hi ha de més efectius i de menys…i el que em sembla més important: de més motivadors i de menys.


Feia molts anys que no passava tantes hores assegut contemplant classes…i crec que puc més fàcilment tornar a ficar-me en la pell d'un estudiant que sent que està allà per obligació…són moltes hores per tots…millor fer-nos-ho a tots el més fàcil possible! 

El primer dia!

Comencem l'aventura!

Tornar a l'escola. 

Tants anys després. 

Tornar a LA TEVA escola. 

L'escola Tecnos de Terrassa i els seus habitants.

Milers de records. 

Bons. Dolents. Trascendents. Anecdòtics. 

És ben estrany ficar-se en aquesta bombolla que és la classe, l'escola. Observar des de fora l'extranya simbiosi que es produeix entre el professor i els seus alumnes. Aquest fràgil ecosistema, aquest fràgil equilibri on hi ha inseguretats, hi ha teatre, hi ha il·lusió, hi ha diversió, hi ha tantes coses. Tantes coses que, quan seus per primer cop com a estudiant en pràctiques en una aula, et veus totalment abrumat per la complexitat del quadre. Aquesta situació que hem viscut literalment tota la vida se'ns desplega com un nou i ric tapís, amb desenes de detalls que passen inadvertits pels que hi són immersos. Els contonejos semàntics del professor per captar la fugissera atenció dels adolescents, tan volàtil. L'extrany laberint de la comprensió de l'estudiant, a vegades tan obvi a vegades tan obscur. Els interessos, els materials, els noms, les etiquetes, les hormones. L'escola.

Tot indica que serà una aventura entretinguda i rica. Divertida. És bonic plantejar aquest espai com un complex llenç on pintar les mil i una emocions, sensacions i reflexions que l'escola genera. Però també és bonic ésser sincer amb un mateix i possiblement això s'acostarà més a una exposició de haikus de temàtica didàctica que a cap triologia bíblica.

Esperem que el viatge valgui la pena!