Les ciències naturals: diferents plantejaments.

"Querido diario, le tengo a usted un poco abandonado…"

Portem ja una setmana a l'institut i tal i com sospitava de temps lliure, poc. La coordinadora del centre ens ha posat un fantàstic horari que ens permet visitar tots els nivells i tots els professors de ciències, i fins i tot altres, així com assistir a reunions i esdeveniments escolars diversos…així que jo prenc notes d'aquelles tipus  aortogràfiques i poc a poc aniré compartint les reflexions, moltes i diverses, que sorgeixen d'estar modo observer en un institut.

Per començar volia comentar la sort que hem tingut de poder observar en un mateix centre molts estils diferents d'ensenyar les ciències naturals. Això ens permet veure que moltes de les coses que se'ns ensenyen al màster efectivament són possibles, també que altres no i que hi ha professors que de modernitats, poques.

A primer d'ESO estan testant l'educació bimodal, un sistema que s'emmiralla en la separació ja clàssica entre conceptes i procediments "de tota la vida"però fent-ho molt explicit i clar pels alumnes. Espero poder-ne fer un anàlisi més a fons més endavant però a trets generals els alumnes reben un glossari -que han d'elaborar ells i estructurar en forma de portafoli digital- amb els termes que han d'aprendre de memòria i que se'ls preguntaran de manera memorística en un examen teòric. Per altra banda reben un seguit d'objectius i "competències" que hauran d'assolir, tot de coses que hauran de saber fer i que se'ls avaluaran en un examen més pràctic. Trobo que està molt bé ja que permet ensenyar de forma més aplicada sense el perill que es perdin conceptes clau, ja que aquests estan especificats en el glossari i tots els hauran de treballar i estudiar. 

Segon d'ESO és el curs "paranoia" que en diu el Cesc, el professor. És un curs on es treballen les ciències naturals convinant les classes teòriques amb el treball en projectes. Projectes tipus "role game" on els estudiants no només contextualitzen els coneixements donats a classe si no que treballen altres temes clau com la presa de decisions. Hem pogut col·laborar en l'elaboració del treball que tancarà tot el tema d'ecologia, l'elaboració en "família" d'una casa 100% sostenible. Els alumnes tenen un personatge amb unes característiques concretes -ciutat de treball, sou i càrregues- i caldrà que s'ajuntin amb el personatge d'un altre company per formar una "família", establir-se i planificar una casa sostenible segons les seves possibilitats econòmiques. Hauran de decidir on establir-se, i administrar els seus ingressos per poder construir-se la casa sostenible tal i com la vulguin, seguint criteris de biosostenibilitat donats a classe. S'extendrà des de la setmana vinent fins febrer, i culminarà amb un concurs de projectes de sostenibilitat fictici. A final de curs un altre projecte força extens que consistirà en dissenyar una colònia a la lluna culminarà la part de física.

A quart d'ESO vaig poder assistir a un exercici de síntesi de la part de geologia, que tot i no ésser molt rellevant didàcticament, era força divertit i era una bona manera de culminar amb una bona estona tot un bloc, recalcant l'importància del divertiment dins l'escola i de la diversitat d'activitats! El joc es titulava "Risk Geològic" i l'objectiu era aconseguir un nivell de beneficis contruint hotels, però afegint-hi que cada torn un simulador generava un volcà o terratrèmol en una ciutat (amb més o menys freqüència segons el risc real que pateix), i els hotels quedaven destruïts segons la magnitud…les normes eres força complexes sobre el paper però a l'hora de la veritat era molt senzill i els estudiants van reaccionar molt bé i van poder captar el risc diferencial que hi ha al món i, per exemple, lo bo que és tenir negocis a Barcelona, on el risc és gairebé zero!

Per últim vaig poder assistir a una classe de biologia de primer de batxillerat, on la metodologia era absolutament tradicional. He de dir que la diferència de motivació en els alumnes era notable…només dir que el llibre utilitzat era el mateix que vaig fer servir jo fa ja bastants anys…




En conclusió! Hi ha molts professors i molts mètodes…i seria bonic dir que tots tenen coses bones i dolentes…però siguem sincers…n'hi ha de més efectius i de menys…i el que em sembla més important: de més motivadors i de menys.


Feia molts anys que no passava tantes hores assegut contemplant classes…i crec que puc més fàcilment tornar a ficar-me en la pell d'un estudiant que sent que està allà per obligació…són moltes hores per tots…millor fer-nos-ho a tots el més fàcil possible!