Aigua i sal. Al laboratori amb l'Àlex.
L’excitació és un estat habitual als dotze anys, però pot assolir cotes
estratosfèriques en sentir una oració: prepareu-vos
que baixem al laboratori.
A l’escola Tecnos en aquest nivell es baixa gairebé cada setmana al
laboratori, però l’emoció desbordant encara no ha disminuït. Jo també podria
estar nerviós. És la primera sessió que guiaré jo. Amb trampa, això sí, perquè ja he
assistit a una sessió idèntica de mig grup 1C i jo només l’he de reproduïr amb
l’altre mig grup. Però no estic nerviós, ja conec els alumnes i no em fan por.
Tinc molt clara la seqüència i em sembla molt divertida i interessant. La
qüestió és simple:
“Nois teniu cinc erlenmeyers amb 300
ml d’aigua i diferent quantitat de sal. Un premi per qui pugui ordenar-los de
menys conentració de sal a més. Podeu fer el que volgueu mentre no modifiqueu
la solució.”
És a dir. Llibertat, investigueu. M’encanta.
Els laboratoris no són cap meravella, però estan prou equipats. Tots volen
escalfar l’aigua, evaporar-la, miren, corren. No es pot.
Primera qüestió a destacar. Els nois ja estan FENT, les noies PENSEN. Els
nois FAN sense sentit, sense direcció, les noies PENSEN i no fan res. Tot i
així poc a poc, responent preguntes i fent comentaris aconsegueixo que els nois
PENSIN i les noies FACIN alguna cosa i la pràctica va avançant. Deixant pistes
a l’aire la investigació va “viento en
popa” i els grups ja estan treballant en diferents hipòtesis.
Pregunta extra!
“Nois! Un cop ordenats...com podriem
saber els grams de sal que hi ha a cada dissolució?”
Els grups pesen erlenmeyers, miren el color, hi tiren sòlids, trenquen
vasos de precipitats (només un, per sort). Amb les preguntes ja vaig veient que hi ha hipòtesis més o menys encertades
i algunes de molt poc científiques, però estan fent el procés
hipòtesi-comprovació-reformulació de forma força generalitzada i això ja és tot
un èxit.
Passa l’estona, un parell d’avisos i time
is over! Passem a la zona neta, el laboratori de tecnologia (irònic, broma
entre departaments al canto). Grup per grup van explicant les seves hipòtesis i
proposant un ordre. Tenim dos grups de propostes: ordenar segons el color i
ordenar segons el pes.
Primer comentem les hipòtesis basades en el color de les dissolucions. Els
tres grups que ho proposen han arribat a tres ordres diferents i això ja em
permet introduïr la falta de rigor científic del procediment. Ells mateixos
poden veure que a ojo no es pot
treure cap conclusió científica, que cal poder quantificar. Els seus errors van
de perles per transmetre metaciència!
Els altres grups proposen un ordre gairebé igual entre ells –proper al
correcte- i una hipòtesi que
s’apropa a la correcció: han pesat els erlenmeyers i han ordenat segons el pes.
Casi! A un dels estudiants a mitja pràctica l’he fet pesar tres erlenmeyers del
mateix volum i ara ens exposa els resultats: tots diferents! Per tant tot i que
la hipòtesi és força encertada, hagués calgut tenir en compte aquesta més que
probable diferència de pes dels recipients i pesar només el contingut. Tot i
així s’acosta més. Altre cop els seus desencerts expliquen sol el coneixement
que vull transmetre.
Es conclou la sessió. “Àlex, quin era
el premi?” Un erlenmeyer -s’inventa el mentor sobre la marxa- Total, era
evident que ningú ho encertaria. El mentor està encantat amb la pràctica, és
nova i va de perles per treballar ciència, introduïr el tema de l’aigua i omplir
desajustos entre els grups. Semblava una tonteria i ha resultat molt
fructífera. Jo concloc la meva part i estic encantat, la sessió ha seguit el
fil que volia que seguís, ha calgut improvitzar per adaptar les conclusions a
les respostes del grup (molt pitjors que en la sessió que vaig observar, però
molt més interessants per purgar idees errònies) i s’ha mantingut un cert ordre
en un laboratori escolar, que és tot un èxit.
Sense por, amb objectius clars i treballant naturalesa de la ciència de
manera experimental i senzilla.
Tots encantats.
-------------------------
Anàlisi del Relat a classe:
En l’anàlisi del relat vec que el relat transmet prou bé la intenció que
tenia al escriure’l. No hi vaig posar una atenció diferent a la posada a la
resta d’entrades de l’apartat “dia a dia” d’aquest blog, però veig que és un
sistema que pot funcionar tant com per reflexionar individualment sobre la
pròpia experiència docent com per compartir el procés.
Mantindré el títol que vaig posar-li al concloure’n l’escriptura, però
llisto algun dels títols que han proposat les meves companyes:
Expedició al laboratori
Pesem i ordenem
El pes de la sal
Prou divertits!
Les meves companyes n’han extret revelacions tipus “és més fàcil acostar la
ciència als adolescents mitjançant l’experimentació”, “els adolescents tenen
molts conceptes erronis” o “el comportament és realment diferent entre nois i
noies”, i realment trobo que s’ajusta prou bé als punts claus sobre els quals
em va fer reflexionar l’experiència. Elles es pregunten si realment els ha
quedat ara clar als alumnes quins mètodes són vàlids i quins no, i si ho
extrapolarien en properes pràctiques investigatives. És una bona pregunta i
espero poder comprovar-ho en el proper període de pràctiques.
A nivell didactico-pedagògic, reflexionant sobre el meu propi relat, em
satisfà molt el to alegre i animat de la sessió, doncs considero molt important
que l’ambient a l’aula sigui agradable i còmode, ja que em sembla clau per que
els estudiants estiguin motivats i apreciin les ciències. Trobo que és la
principal diferència entre les classes que seran significatives i les que no i
sovint l’emoció i el bon ànim es perd a mida que avancem en l’educació. També
espero poder mantenir el to alegre i animat com a docent, que també pot
perillar al llarg de la reiteració en la pràctica, conduïnt a un docent
desmotivat que no reflexiona més sobre la pròpia docència i no es preocupa per
tant d’implementar ni mantenir actualitzada la seva pedagogia. Fatal!
En el relat es destaca la importància de l’experimentació i la indagació en
l’aprenentatge de les ciències, lligat també a què motiva els alumnes i a la
importància de l’ensenyament de naturalesa de les ciències, un dels punts
cabdals que s’ens transmet al màster. També se’n destil·la una força correcta
gestió de l’aula i de tractament de la diversitat (de gènere en aquest cas). Per
tant se’n poden extreure diverses conclusions interessants a nivell
didàctico-pedagògic.
Definitivament acceptem el relat com a eina molt bona per l’autoreflexió
sobre la pròpia tasca docent. Considero també que l’estructura pot ser
atractiva de compartir i pot guanyar encara més interès si rep un feed-back i
genera un cert debat.
-----------------
Thriller, el dia D, grups de tres grups.
RELAT 2
Thriller, el dia D, grups de tres grups.
Només entrar a
l’aula ja detecto que els alumnes estan sobreexcitats. He d’admetre que jo
també un xic. Avui és el dia D: l’entrega. Avui han d’entregar el treball de
ciència i art, la base de la meva recerca i de la seva nota. Un treball obert,
arriscat, diferent. Què passarà? No puc evitar estar un xic nerviós, en el bon
sentit, com quan has de sortir a cantar o has de donar un regal. Amb ganes de
veure què passarà però una certa por per com anirà tot.
El drama precedeix
l’inici de la classe. -No em faràs
exposar-ho davant de tota la classe no?- No, no li faré exposar. Una versió
desafinada de Thriller de Michael Jackson amb la lletra modificada per explicar
les lleis de Newton tindrà molt bona nota, però li faria guanyar collejas fins a segon de batxillerat. No
cal ser cruels. Ara bé, certament havien de presentar el treballa davant de
tota la classe.... Apa, reorganitzem! Coavaluació, en grups petits, minimitzem
els danys. –Agrupeu-vos en grups de tres
grups.- Com? Uf –Sí! tres grups de
treball junts.-...-Poseu-vos amb qui heu fet el treball i busqueu dos grups de
persones més!- D’acord, aquest cop és complicat per culpa meva, però ho
superem i amb un xivarri basal (molt més elevat del que seria considerat
normal, però ja se sap, segon B, són així) i uns quants, massa, minuts, tenim
les maquetes, pòsters, ordinadors i altres muntatges agrupats en grups de tres
grups.
Caos aparent, poc a
poc feina efectiva. Massa vinyetes gracioses, tubs amb caniques i vídeos de gent caient per centrar l’atenció en una
coavaluació seriosa. Normal. I són les quatre de la tarda. De dijous. I ja se
sap, segon B, són així. A mi però no em molesta, sempre he sigut de treballar
amb soroll i trobo estúpid buscar el silenci absolut, o el silenci relatiu,
quan es treballa en grup. A part, sempre hi ha més merder a la classe de
plàstica, per tant estem coberts. Tot i així anem controlant o la cosa acaba en
bacanal. Repetint, repetint, repetint poc a poc tothom està fent la feina i no
hi ha res volant pels aires. Bé sí, caniques.
Tot i així estic
satisfet. Hi ha poemes, hi ha dibuixos, hi ha vídeos (molts) i hi ha coses
rares i divertides. Només un parell de power points que, evidentment, tindran
molt mala nota. El dia que consideri el power point un art serà el dia que
m’hauré de retirar. Es coevaluen i autoavaluen. No tinc massa intenció
d’utilitzar la nota que es posen, especialment després de veure les Clàudies
posant-se un deu perquè el seu treball és estupendu i un 4.5 als del costat
perquè...sí? –sobre quan és això? Els hem
suspès? [cara de sorpresa]- però està bé que parin a pensar sobre els
treballs dels altres. Han de fer una petita reflexió sobre què canviarien del
propi treball ara que n’han vist més i per l’ànsia de corretgir al company han
hagut de repassar altre cop els continguts. En general molt més benèvols del
que seré jo, odio profundament les rúbriques d’avaluació.
Retirades les peces
problemàtiques (les que disparen boles i sonen molt fort bàsicament) i
resituats a lloc als alumnes fem un últim repàs a tots els continguts de física
que hem treballat fins ara i que han d’incorporar al portafoli digital -super modernos somos-. Ells no ho saben
però dissimuladament els he xivat el que és més important i sortirà més a l’examen. M’hi jugo un
braç que ni se n’han adonat. Insisteixo en l’importància de portar al dia els
apunts i d’estudiar per l’examen –queixes,
queixes, queixes...hi ha recuperacions la setmana vinent- El que ens
faltava, recuperacions. Mitja escola de viatge, mitja fents APS o ABS o JKL i
els que queden recuperant el que han suspès. –L’examen no es mou.- Que ja estarem gairebé una setmana fora del
període de pràctiques i amb centenars de coses per corretgir.
Estupendu, em
sobren 7 minuts. Explico què és la pressió. Deu minuts que he guanyat per les
pràctiques de laboratori de la setmana vinent. Mini-punto para mi, ja puc
marxar content.
------------------------------------------------------------
------------------------------------------------------------
Anàlisi del Relat a classe:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada