e-Portafoli de la meva experiència docent a l'escola Tecnos de Terrassa emmarcada dins l'assignatura "pràcticum" del Màster de Formació del Professorat de Secundària UPF-UOC en l'especialització de Ciències Naturals.

Els Relats del Pràcticum

RELAT 1 

Aigua i sal. Al laboratori amb l'Àlex.


L’excitació és un estat habitual als dotze anys, però pot assolir cotes estratosfèriques en sentir una oració: prepareu-vos que baixem al laboratori.

A l’escola Tecnos en aquest nivell es baixa gairebé cada setmana al laboratori, però l’emoció desbordant encara no ha disminuït. Jo també podria estar nerviós. És la primera sessió que guiaré jo. Amb trampa, això sí, perquè ja he assistit a una sessió idèntica de mig grup 1C i jo només l’he de reproduïr amb l’altre mig grup. Però no estic nerviós, ja conec els alumnes i no em fan por. Tinc molt clara la seqüència i em sembla molt divertida i interessant. La qüestió és simple:

Nois teniu cinc erlenmeyers amb 300 ml d’aigua i diferent quantitat de sal. Un premi per qui pugui ordenar-los de menys conentració de sal a més. Podeu fer el que volgueu mentre no modifiqueu la solució.”

És a dir. Llibertat, investigueu. M’encanta.

Els laboratoris no són cap meravella, però estan prou equipats. Tots volen escalfar l’aigua, evaporar-la, miren, corren. No es pot.

Primera qüestió a destacar. Els nois ja estan FENT, les noies PENSEN. Els nois FAN sense sentit, sense direcció, les noies PENSEN i no fan res. Tot i així poc a poc, responent preguntes i fent comentaris aconsegueixo que els nois PENSIN i les noies FACIN alguna cosa i la pràctica va avançant. Deixant pistes a l’aire la investigació va “viento en popa” i els grups ja estan treballant en diferents hipòtesis.

Pregunta extra!
Nois! Un cop ordenats...com podriem saber els grams de sal que hi ha a cada dissolució?”

Els grups pesen erlenmeyers, miren el color, hi tiren sòlids, trenquen vasos de precipitats (només un, per sort). Amb les preguntes ja vaig veient que hi ha hipòtesis més o menys encertades i algunes de molt poc científiques, però estan fent el procés hipòtesi-comprovació-reformulació de forma força generalitzada i això ja és tot un èxit.

Passa l’estona, un parell d’avisos i time is over! Passem a la zona neta, el laboratori de tecnologia (irònic, broma entre departaments al canto). Grup per grup van explicant les seves hipòtesis i proposant un ordre. Tenim dos grups de propostes: ordenar segons el color i ordenar segons el pes.

Primer comentem les hipòtesis basades en el color de les dissolucions. Els tres grups que ho proposen han arribat a tres ordres diferents i això ja em permet introduïr la falta de rigor científic del procediment. Ells mateixos poden veure que a ojo no es pot treure cap conclusió científica, que cal poder quantificar. Els seus errors van de perles per transmetre metaciència!

Els altres grups proposen un ordre gairebé igual entre ells –proper al correcte-  i una hipòtesi que s’apropa a la correcció: han pesat els erlenmeyers i han ordenat segons el pes. Casi! A un dels estudiants a mitja pràctica l’he fet pesar tres erlenmeyers del mateix volum i ara ens exposa els resultats: tots diferents! Per tant tot i que la hipòtesi és força encertada, hagués calgut tenir en compte aquesta més que probable diferència de pes dels recipients i pesar només el contingut. Tot i així s’acosta més. Altre cop els seus desencerts expliquen sol el coneixement que vull transmetre.

Es conclou la sessió. “Àlex, quin era el premi?” Un erlenmeyer -s’inventa el mentor sobre la marxa- Total, era evident que ningú ho encertaria. El mentor està encantat amb la pràctica, és nova i va de perles per treballar ciència, introduïr el tema de l’aigua i omplir desajustos entre els grups. Semblava una tonteria i ha resultat molt fructífera. Jo concloc la meva part i estic encantat, la sessió ha seguit el fil que volia que seguís, ha calgut improvitzar per adaptar les conclusions a les respostes del grup (molt pitjors que en la sessió que vaig observar, però molt més interessants per purgar idees errònies) i s’ha mantingut un cert ordre en un laboratori escolar, que és tot un èxit.

Sense por, amb objectius clars i treballant naturalesa de la ciència de manera experimental i senzilla.


Tots encantats.


-------------------------

Anàlisi del Relat a classe:

En l’anàlisi del relat vec que el relat transmet prou bé la intenció que tenia al escriure’l. No hi vaig posar una atenció diferent a la posada a la resta d’entrades de l’apartat “dia a dia” d’aquest blog, però veig que és un sistema que pot funcionar tant com per reflexionar individualment sobre la pròpia experiència docent com per compartir el procés.

Mantindré el títol que vaig posar-li al concloure’n l’escriptura, però llisto algun dels títols que han proposat les meves companyes:

Expedició al laboratori
Pesem i ordenem
El pes de la sal

Prou divertits!

Les meves companyes n’han extret revelacions tipus “és més fàcil acostar la ciència als adolescents mitjançant l’experimentació”, “els adolescents tenen molts conceptes erronis” o “el comportament és realment diferent entre nois i noies”, i realment trobo que s’ajusta prou bé als punts claus sobre els quals em va fer reflexionar l’experiència. Elles es pregunten si realment els ha quedat ara clar als alumnes quins mètodes són vàlids i quins no, i si ho extrapolarien en properes pràctiques investigatives. És una bona pregunta i espero poder comprovar-ho en el proper període de pràctiques.

A nivell didactico-pedagògic, reflexionant sobre el meu propi relat, em satisfà molt el to alegre i animat de la sessió, doncs considero molt important que l’ambient a l’aula sigui agradable i còmode, ja que em sembla clau per que els estudiants estiguin motivats i apreciin les ciències. Trobo que és la principal diferència entre les classes que seran significatives i les que no i sovint l’emoció i el bon ànim es perd a mida que avancem en l’educació. També espero poder mantenir el to alegre i animat com a docent, que també pot perillar al llarg de la reiteració en la pràctica, conduïnt a un docent desmotivat que no reflexiona més sobre la pròpia docència i no es preocupa per tant d’implementar ni mantenir actualitzada la seva pedagogia. Fatal!

En el relat es destaca la importància de l’experimentació i la indagació en l’aprenentatge de les ciències, lligat també a què motiva els alumnes i a la importància de l’ensenyament de naturalesa de les ciències, un dels punts cabdals que s’ens transmet al màster. També se’n destil·la una força correcta gestió de l’aula i de tractament de la diversitat (de gènere en aquest cas). Per tant se’n poden extreure diverses conclusions interessants a nivell didàctico-pedagògic.


Definitivament acceptem el relat com a eina molt bona per l’autoreflexió sobre la pròpia tasca docent. Considero també que l’estructura pot ser atractiva de compartir i pot guanyar encara més interès si rep un feed-back i genera un cert debat.


-----------------



RELAT 2

Thriller, el dia D, grups de tres grups.




Només entrar a l’aula ja detecto que els alumnes estan sobreexcitats. He d’admetre que jo també un xic. Avui és el dia D: l’entrega. Avui han d’entregar el treball de ciència i art, la base de la meva recerca i de la seva nota. Un treball obert, arriscat, diferent. Què passarà? No puc evitar estar un xic nerviós, en el bon sentit, com quan has de sortir a cantar o has de donar un regal. Amb ganes de veure què passarà però una certa por per com anirà tot.

El drama precedeix l’inici de la classe. -No em faràs exposar-ho davant de tota la classe no?- No, no li faré exposar. Una versió desafinada de Thriller de Michael Jackson amb la lletra modificada per explicar les lleis de Newton tindrà molt bona nota, però li faria guanyar collejas fins a segon de batxillerat. No cal ser cruels. Ara bé, certament havien de presentar el treballa davant de tota la classe.... Apa, reorganitzem! Coavaluació, en grups petits, minimitzem els danys. –Agrupeu-vos en grups de tres grups.- Com? Uf –Sí! tres grups de treball junts.-...-Poseu-vos amb qui heu fet el treball i busqueu dos grups de persones més!- D’acord, aquest cop és complicat per culpa meva, però ho superem i amb un xivarri basal (molt més elevat del que seria considerat normal, però ja se sap, segon B, són així) i uns quants, massa, minuts, tenim les maquetes, pòsters, ordinadors i altres muntatges agrupats en grups de tres grups.

Caos aparent, poc a poc feina efectiva. Massa vinyetes gracioses, tubs amb caniques i vídeos de gent caient per centrar l’atenció en una coavaluació seriosa. Normal. I són les quatre de la tarda. De dijous. I ja se sap, segon B, són així. A mi però no em molesta, sempre he sigut de treballar amb soroll i trobo estúpid buscar el silenci absolut, o el silenci relatiu, quan es treballa en grup. A part, sempre hi ha més merder a la classe de plàstica, per tant estem coberts. Tot i així anem controlant o la cosa acaba en bacanal. Repetint, repetint, repetint poc a poc tothom està fent la feina i no hi ha res volant pels aires. Bé sí, caniques.

Tot i així estic satisfet. Hi ha poemes, hi ha dibuixos, hi ha vídeos (molts) i hi ha coses rares i divertides. Només un parell de power points que, evidentment, tindran molt mala nota. El dia que consideri el power point un art serà el dia que m’hauré de retirar. Es coevaluen i autoavaluen. No tinc massa intenció d’utilitzar la nota que es posen, especialment després de veure les Clàudies posant-se un deu perquè el seu treball és estupendu i un 4.5 als del costat perquè...sí? –sobre quan és això? Els hem suspès? [cara de sorpresa]- però està bé que parin a pensar sobre els treballs dels altres. Han de fer una petita reflexió sobre què canviarien del propi treball ara que n’han vist més i per l’ànsia de corretgir al company han hagut de repassar altre cop els continguts. En general molt més benèvols del que seré jo, odio profundament les rúbriques d’avaluació.

Retirades les peces problemàtiques (les que disparen boles i sonen molt fort bàsicament) i resituats a lloc als alumnes fem un últim repàs a tots els continguts de física que hem treballat fins ara i que han d’incorporar al portafoli digital -super modernos somos-. Ells no ho saben però dissimuladament els he xivat el que és més important  i sortirà més a l’examen. M’hi jugo un braç que ni se n’han adonat. Insisteixo en l’importància de portar al dia els apunts i d’estudiar per l’examen –queixes, queixes, queixes...hi ha recuperacions la setmana vinent- El que ens faltava, recuperacions. Mitja escola de viatge, mitja fents APS o ABS o JKL i els que queden recuperant el que han suspès. –L’examen no es mou.- Que ja estarem gairebé una setmana fora del període de pràctiques i amb centenars de coses per corretgir.


Estupendu, em sobren 7 minuts. Explico què és la pressió. Deu minuts que he guanyat per les pràctiques de laboratori de la setmana vinent. Mini-punto para mi, ja puc marxar content.

------------------------------------------------------------



Anàlisi del Relat a classe:





Cap comentari:

Publica un comentari